Les empreses manifesten la necessitat de banda ampla en polígons industrials
La creixent necessitat de banda ampla en polígons industrials i el ritme satisfactori global de desplegament de xarxes de fibra òptica van polaritzar el missatge de les XXII Jornades del Cable i la Banda Ampla a Catalunya, que es van dur a terme el 4 i 5 d’abril al 22@ de Barcelona (Auditori del Campus del Poblenou de la Universitat Pompeu Fabra) amb gran èxit de participació i de continguts.
“Les empreses són conscients que cada vegada més es digitalitza la relació amb el consumidor final, el que genera més necessitat d’emmagatzematge i d’enviament de dades i, al cap i a la fi, de banda ampla en tots els sentits”, resumeix el Dr. Joan Francesc Fondevila Gascón, director del Centre d’Estudis sobre el Cable (CECABLE), entitat organitzadora de l’esdeveniment, al costat del Departament de Comunicació i l’Observatori de la Comunicació Científica de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i Acotec (Associació Catalana d’Operadors de Telecomunicacions per Cable).
Empreses i entitats van analitzar els factors estratègics de les telecomunicacions, com l’evolució del desplegament de banda ampla, la relació amb el consumidor i la situació en comparació amb el marc internacional. En el bloc sobre “La banda ampla a Catalunya i Espanya”, Joan Oliver (Wifidom) va remarcar la necessitat de combinar xarxes de cable físic amb opcions wireless, que permeten resoldre situacions de difícil accés a la xarxa.
La banda ampla i la combinació d’audiovisual i Internet caracteritzen l’HbbTV. “La utilització d’Internet i la banda ampla genera noves oportunitats”, segons Andrés Román (Sony). Els models de negoci s’adapten a les noves tecnologies i els proveïdors de continguts poden utilitzar les opcions tecnològiques convergents per lliurar continguts de més qualitat. En paral·lel, la protecció dels drets dels continguts permet mantenir el model de negoci. L’alineació d’estàndards i especificacions amb la planificació dels serveis és el model més efectiu d’èxit en HbbTV.
Els grans operadors van reflectir un estat saludable de la banda ampla a Catalunya i Espanya. De fet, en comparació amb altres països, la situació és privilegiada. El ritme de desplegament de fibra òptica fins a la llar (FTTH) és “elevat”, fins al punt que virtualment ja supera les connexions xDSL. José Carlos Mut (Telefónica) va subratllar l’elevada banda ampla disponible, en una dinàmica Gbps: “Espanya té un excel·lent en infraestructures i connectivitat”. Telefónica destaca el seu paper com a impulsor de xarxes de nova generació, en la transformació de les xarxes i en la disposició de clients de qualitat, ja que el 2016 els de fibra van superar als de coure. “L’objectiu a mitjà termini de la Unió Europea se situa en valors Gbps, el que reflecteix la necessitat de banda ampla”, segons Fondevila.
En aquesta línia de garantir l’accés, Xarxa Oberta de Catalunya (XOC), operador neutre a Catalunya, “tracta d’optimitzar les xarxes que ja estan desplegades”, segons Carles Viladecans. L’operador vol consolidar la xarxa comarcal, especialment al Solsonès, el Bages, la Vall d’Aran, la Cerdanya, el Ripollès, Osona Nord, la Selva i el Priorat, a l’efecte de concedir més oportunitats a l’entramat econòmic local. Els polígons industrials són un eix angular en aquest camí.
Marcos Pinto i Anselmo Trejo (D-Link) van destacar l’evolució del switch per a xarxes 10 Gigabit Ethernet: “cada vegada més n’augmenta la capacitat i l’adaptabilitat”.
En el bloc “Serveis i continguts a les xarxes de banda ampla”, la taula rodona “Reptes per al cable històric català i espanyol” va deixar de manifest que els operadors de cable tradicional “tenen una funció social imprescindible en el seu entorn, i a més estan duent a terme un intens esforç inversor liderat per la solució FTTH GPON”, va exposar Fondevila (CECABLE i universitats). Segons l’opinió de Xavier Edo (Alpha Enginyeria de Telecomunicacions i Acotec), un puntal dels operadors de cable és la immediatesa en la resposta a l’abonat. Els representants de diversos operadors (Iban Querol, de Xarxes de l’Ebre Internet i Comunicacions, i Jesús Llop, de l’Ajuntament de Mequinensa) van remarcar la modèstia dels seus pressupostos i l’eficàcia de la seva acció, tenint en compte que el consum en entorn rural és similar a l’urbà, i que l’usuari rural exigeix com l’urbà. La competència creix, però la perllongada relació amb el client final és un avantatge competitiu per als operadors.
Aire Networks (José Pablo Gil) va exposar la necessitat de plataformes audiovisuals com Perseo, solució multitenant de televisió IP per a smartphones, tauleta, smart TV i web, que suposen un avantatge per a l’operador de cable “en un entorn cada vegada més procliu a la dinàmica OTT”. Per a Ramon Roca (Guifi.net), cal evitar la “tragèdia dels comuns”, que pot portar a destruir recursos compartits limitats. La cooperació entre administració pública, client i operador és “essencial” per gestionar la banda ampla.
A “Solucions i impactes de la banda ampla”, es va observar el creixent impacte del fenomen cloud of clouds per a les empreses, segons Narcís Coll (BT Global Services). Joaquín Vázquez (Duraline) va exposar els avantatges de la instal·lació de microductes. El concepte de xarxa com a puntal de suport per a les empreses en entorns sense massa desplegament és el missatge de David Andreu (Anxanet).
La taula rodona “¿Com fer arribar la banda ampla a polígons industrials i zones rurals?” Va reflectir que “les inversions per facilitar banda ampla per a l’empresa són estratègiques per crear un desenvolupament econòmic superior”, segons Fondevila (CECABLE i universitats), per a qui “la Societat de la Banda Ampla exigeix la universalització del servei, i de la manera més ràpida possible”. Virginia Rodríguez (CNMC) ha remarcat que Catalunya i Espanya avancen a gran ritme i ha subratllat que “Espanya és un exemple de desplegament de xarxes”. L’anàlisi de l’accés desagregat virtual a la fibra òptica (NEBA local), la implementació del qual s’inicia el 18 de gener de 2018, ha d’indicar si les mesures adoptades amb vista a incrementar la competència donen els seus fruits.
David Ferrer (Generalitat de Catalunya) va destacar, després d’analitzar tipologies en funció del grau d’implantació, que el pla de desplegament de banda ampla en polígons industrials va progressant, tot i que “encara hi ha camí per recórrer”. Per Eusebi Gómez (COETTC), cal estar alerta pel fenomen de debilitat de la digitalització industrial i cal seguir l’evolució de les zones desproveïdes de 4G, “ja que probablement no hi arribarà el 5G”. Jordi López (Telecos.cat) va reflexionar sobre els efectes “de vegades contradictoris” de la liberalització. Antonio Vidal (AOTEC) va reivindicar el paper essencial dels operadors de cable tradicional, i va reconèixer que “un operador local no pot competir en preu amb les ofertes convergents” per la dificultat que comporta el servei mòbil. Joan Cervera (XOC) va remarcar la rellevància de l’expansió de la fibra en polígons industrials, sobretot els de zones comarcals allunyades de la troncal.
Les principals xarxes socials (Twitter, Facebook, LinkedIn, Google+, Instagram, Pinterest), amb gran activitat (més de 66.000 reaccions positives), van permetre seguir l’esdeveniment, en què van participar i van col·laborar la Generalitat de Catalunya, Cercle Fiber, Club de Màrqueting Barcelona, Col·legi d’Enginyers Graduats i Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona (CETIB), Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació (Telecos.cat), Col·legi Oficial d’Enginyers Tècnics de Telecomunicació de Catalunya (COETTC), Col·legi d’Enginyeries Tècniques i Grau en Enginyeria Informàtica de Catalunya (COETIC), Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), Federació Catalana d’Empresaris Instal·ladors de Telecomunicacions (Feceminte), Federació Coordinadora de Telecomunicacions (FECOTEL), Federació d’Instal·ladors de Telecomunicacions (Fenitel), Barcelona Digital Centre Tecnològic, TIC.CAT, Red.es, Localret, Associació Nacional d’Operadors de Telecomunicaciones i Serveis d’Internet (AOTEC), Associació Espanyola de Documentació Digital (AEDOC), Associació Nacional d’Empreses d’Internet (ANEI), Associació per al Progrés de la Direcció (APD), Associació Multisectorial d’Empreses Espanyoles d’Electrònica i Comunicacions (Asimelec), Associació Catalana de Tecnologia (ACTec), Associació de Tècnics d’Informàtica (ATI), Associació d’Empreses Operadores i de Serveis de Telecomunicacions (Astel), CTecno, Parc Tecnològic del Vallès (PTV), Centre Nacional de Referència d’Aplicació de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació TIC (CENATIC), Ilimit, International Association of Technology, Education and Development (IATED), Fundació per al Desenvolupament Infotecnològic d’Empreses i Societat (Fundetec), Plataforma FOTÓNICA21 o Societat Catalana de Tecnologia. Igualment l’esdeveniment, interuniversitari, va comptar amb el suport de l’Escola Universitària Mediterrani de la Universitat de Girona, la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals de la Universitat Ramon Llull, la Universitat de Barcelona, la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat Oberta de Catalunya, la Universitat Camilo José Cela i EAE-UPC.
