Èxit de públic i continguts de les XXIII Jornades del Cable i la Banda Ampla a Catalunya-2018
“La demanda de banda ampla de la mà del contingut creix, i estàndards com l’HbbTV impulsaran aquest procés gràcies a les possibilitats inherents a la interactivitat”. D’aquesta manera sintetitza el Dr. Joan Francesc Fondevila Gascón, director del Centre d’Estudis sobre el Cable (CECABLE), el missatge de les XXIII Jornades del Cable i la Banda Ampla a Catalunya-2018, organitzades pel CECABLE, Blanquerna-Universitat Ramon Llull i Acotec (Associació Catalana d’Operadors de Telecomunicacions per Cable) el 10 i 11 d’abril de 2018 a l’Auditori Blanquerna de la Universitat Ramon Llull, a Barcelona.
“L’aposta de grans operadors, fabricants i cadenes per l’HbbTV el converteix en el gran impulsor de la interactivitat, el que exigirà banda ampla garantida i desenvoluparà nous llenguatges per als continguts audiovisuals”, exposa Fondevila. L’HbbTV va polaritzar el contingut de Sony i Cellnex. Andrés Román, de Sony, i Xavi Redón, de Cellnex, van remarcar com funcionalitats rellevants de la televisió interactiva la millora d’inserció de publicitat per evitar la transició programa-anunci, les característiques de segona pantalla, la comunicació entre les aplicacions de televisió i segona pantalla, les millores de llista de reproducció de vídeo (evitar espera entre clips de vídeo), la commutació d’àudio i vídeo dins el mateix contingut (per evitar congelació o pantalla negra), la sincronització de radiodifusió i continguts de banda ampla, la visualització simultània de dos vídeos (difusió o banda ampla) si el receptor té doble descodificador i la capacitat per reproduir un clip d’àudio juntament amb el contingut de les emissions (per inserir, per exemple, alertes d’àudio).
Wifidom va exposar casos consolidats de desplegaments Wi-Fi a Catalunya i Espanya i D-Link va reflectir la necessitat de disposar d’equips sòlids de xarxes 10 Gigabit Ethernet. Joan Cervera, de Xarxa Oberta de Catalunya, va remarcar que “el creixement de cobertura de l’operador neutre català segueix el ritme esperat, i arriba a zones de difícil accés”.
Marc Guadalupi, d’Eurona, va remarcar els avantatges de la fibra virtual 4G, ja que “trenca les regles de joc en la connexió fixa a casa”, i suposa una solució per a zones rurals o despoblades. Es tracta d’un aliat contra la despoblació rural i la creixent concentració urbana, i la solució a la bretxa econòmica en zones urbanes. Eurona es troba bolcada de ple en el futur 5G, que serà la base per a l’Internet de les coses, gràcies a la seva banda llicenciada de 3,5 Ghz (només quatre operadors disposen d’aquesta llicència a Espanya). El satèl·lit també és una part estratègica del negoci d’Eurona, que garanteix la connectivitat en llars sense accés a banda ampla amb una alta velocitat.
“El cable tradicional ha estat i és essencial per a l’equilibri tecnològic territorial, ja que nombroses zones rurals haurien quedat aïllades si no haguessin disposat d’aquestes empreses”, va afirmar Fondevila a la taula rodona “El paper del cable històric català i espanyol per a l’equilibri territorial”. La necessitat d’actualització d’aquestes xarxes s’està aconseguint migrant a FTTH o a DOCSIS 3.0 i 3.1. Per a Xavier Edo, d’Acotec, “el factor proximitat amb el client és el principal aval dels operadors”. L’Ajuntament de Mequinensa (Jesús Llop) va defensar el paper decisiu dels operadors de cable històric per al desenvolupament econòmic dels seus entorns, i un gran operador com BT (Narcís Coll) va reconèixer la tasca dinamitzadora del cable tradicional per a les telecomunicacions locals.
La necessitat de banda ampla per a les noves aplicacions va quedar de manifest en les exposicions de Anxanet, Fibraigua i Guifinet. Segons Joan Vilaseca (Fibraigua), els desplegaments s’adapten a la demanda de cada municipi, i permeten monitoritzar al detall el funcionament de la xarxa per detectar possibles errors.
A la taula rodona sobre com impulsar la competència entre operadors, Fondevila va remarcar que el mercat de les companyies de serveis públics i, específicament, el de les telecomunicacions, “pel seu caràcter especialitzat, és un mercat amb tendència a l’oligopolisme, fins al punt que quan sorgeixen nombrosos competidors en una demarcació la percepció del consumidor és que el servei tendeix a convertir-se en commodity. Per això cal prioritzar la qualitat del servei. A més, el mercat està dibuixant dos conjunts, el dels grans i els petits operadors”. Daniel Ollé, de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), va sostenir que els passos duts a terme per liberalitzar el mercat són positius, i que en diverses iniciatives Espanya és “un referent internacional”. David Ferrer (Generalitat de Catalunya) va exposar que el preu mitjà d’accés a la xarxa és molt més elevat a Espanya (al voltant de 55 euros) que a la Unió Europea (uns 36 euros), el que reflecteix que “aquest escenari no ens porta al que la CNMC considera competència efectiva”. Des d’Aotec (Xavier Edo), es va explicar que “l’operador local ha aprofitat bé el procés de liberalització”, i que el preu mitjà d’accés dels petits operadors és similar al de la Unió Europea. El col·legi professional COETTC (Eusebi Gómez) va considerar que “s’han fet desplegaments encertats, però hi ha molta infraestructura redundant. Hem de comparar amb altres països i millorar la normativa”. Telecos.cat (Jordi López) va admetre la tendència oligopolística del sector, i va apuntar que “es necessiten projectes de qualitat”. XOC (Carles Viladecans) va manifestar que “gràcies als operadors neutres ha crescut la competència amb l’incumbent”, mentre que l’associació d’instal·ladors Feceminte (Guillermo Canal) va destacar que “la competència per a usuaris particulars és molt reduïda, i moltes vegades els instal·ladors que utilitzen els operadors no són homologats”. En tot cas, va quedar de manifest el dinamisme d’un mercat que, amb el desenvolupament de l’HbbTV, exigirà més banda ampla als operadors.
L’esdeveniment va comptar amb el suport de diverses universitats, com la Universitat Pompeu Fabra (UPF), l’Escola Universitària Mediterrani de la Universitat de Girona, la Universitat de Barcelona, la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat Oberta de Catalunya, la Universitat Camilo José Cela, EAE Business School, Euncet, Cesine i la Universitat Politècnica de Catalunya.
A més, en l’esdeveniment van participar i van col·laborar la Generalitat de Catalunya, Cercle Fiber, Club de Màrqueting Barcelona, Col·legi d’Enginyers Graduats i Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona (CETIB), Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació (Telecos.cat), Col·legi Oficial de enginyers Tècnics de Telecomunicació de Catalunya (COETTC), Col·legi d’Enginyeries Tècniques i Grau en Enginyeria Informàtica de Catalunya (COETIC), GrausTIC, Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), Federació Catalana d’Empresaris Instal·ladors de Telecomunicacions (Feceminte), Federació Coordinadora de Telecomunicacions (FECOTEL), Federació d’Instal·ladors de Telecomunicacions (Fenitel), Barcelona Digital Centre Tecnològic, TIC.CAT, Red.es, Localret, Associació Nacional d’Operadors de Telecomunicacions i Serveis d’Internet (AOTEC), Associació Espanyola de Documentació digital (AEDOC), Associació Nacional d’Empreses d’Internet (ANEI), Associació per al Progrés de la Direcció (APD), Associació Multisectorial d’Empreses Espanyoles d’Electrònica i Comunicacions (Asimelec), Associació Catalana de Tecnologia (ACTec), Associació de Tècnics d’Informàtica (ATI), Associació d’Empreses Operadores i de Serveis de Telecomunicacions (Astel), CTecno, Parc Tecnològic del Vallès (PTV), Centre Nacional de Referència d’Aplicació de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació TIC (CENATIC), Ilimit, International Association of Technology, Education and Development (IATED), Fundació per al Desenvolupament Infotecnològic d’Empreses i Societat (Fundetec), Plataforma FOTÓNICA21 o Societat Catalana de Tecnologia.
