Conclusions de les XVIII Jornades del Cable i la Banda Ampla a Catalunya
Invertir en xarxes de banda ampla i, específicament, en fibra òptica, ajudarà Catalunya a sortir de la crisi. Aquesta és la principal conclusió de les XVIII Jornades del Cable i la Banda Ampla a Catalunya, organitzades pel Centre d’Estudis sobre el Cable (CECABLE) i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i que es van dur a terme amb gran èxit de públic i continguts del 7 al 9 de maig a l’Escola d’Enginyeria de la UAB, a Bellaterra.
“La inversió en infraestructura de banda ampla es tradueix en més productivitat i més competitivitat, per la qual cosa es tracta de la principal aposta estratègica a dur a terme per superar la conjuntura econòmica actual”, afirma Joan Francesc Fondevila, director del CECABLE. “En xarxes FTTH, Espanya ja compta amb unes 400.000 connexions, el que reflecteix un avanç molt significatiu i un camí en què cal perseverar”, afegeix Fondevila. A la sessió inaugural, el director del CECABLE va remarcar “l’assimilació, per part de tots els actors involucrats, que més rapidesa i qualitat d’infraestructura es traduirà en més possibilitats per a tots, començant pels creadors de continguts”.
Per a una societat connectada, la clau consisteix a combinar banda ampla fixa i mòbil. Així ho va reflectir José María Martínez, de Wifidom, que va exposar diversos exemples d’aplicacions en zones rurals. L’extensió de fibra òptica és l’objectiu d’Adamo, present a Espanya des de 2007. El projecte a Astúries va permetre proveir d’Internet d’alta velocitat a la zona de les valls mineres. La xarxa troncal a Gijón, Madrid i Barcelona (districte 22@) i la connexió a Espanix el 2008 van aportar múscul infraestructural. El 2010 Adamo construeix una xarxa pròpia FTTH a Barcelona i Madrid. El 2011 se suma la xarxa de Viladecans. “La nostra aposta continuarà”, va assegurar Fredrik Gillstrom, CEO i fundador d’Adamo.
Per a Eusebio Cabral, d’Accenture, la clau per a un correcte aprofitament de la banda ampla és la seva explotació en les smart cities, ciutats que apliquen les TIC a fi de proveir d’una infraestructura que els permet un desenvolupament sostenible, més eficiència en l’ús dels recursos, increment de la qualitat de vida dels seus ciutadans i foment de la participació ciutadana. Els elements clau d’una smart city són la ubiquitous connectivity, una xarxa local de banda ampla (local broadband network) que constitueixi el “cervell” de la smart city i la creació d’un ecosistema on es desenvolupin nous i innovadors serveis i aplicacions, sempre de forma participativa, com en el projecte Life 2.0, en el qual s’inclou, entre altres ciutats, Barcelona. Un dels resultats més visibles és l’augmented neighbourhood: increment de la qualitat i quantitat d’informació sobre el que passa al barri, i de la motivació de la gent gran pels serveis online.
Espanya es troba des de 2012 en el rànquing europeu dels 22 països en què la penetració de la fibra òptica supera l’1%, segons un estudi realitzat per l’Institut Europeu de Fibra Òptica. “Això s’ha produït després d’un augment del 40% dels clients durant la primera meitat de 2012, gràcies bàsicament al desplegament realitzat per Telefónica en diverses ciutats”, segons Vicente Pando, de Telefónica. És destacable que el nombre de línies a Espanya (sumant cable i fibra òptica) entre 20 Mbps i 50 Mbps ha augmentat un 111% en dos anys, mentre que el nombre de línies de més de 50 Mbps ho ha fet en un 60%. Entre ambdues sumen un milió de línies. El nombre de línies FTTH en servei s’ha multiplicat gairebé per dos en només un any, constituint el 2,5% de totes les línies de banda ampla fixa. La demanda dels usuaris està en l’arrel del creixement en la demanda de banda ampla. Amb tot, Espanya se situa en el quart lloc del rànquing mundial de descàrregues il·legals (per ordre, Canadà, Xina, Rússia, Espanya i Ucraïna), i s’ha convertit en un dels països d’Europa amb major índex de pirateria i descàrrega de continguts. Quant a banda ampla mòbil, Espanya ha escalat fins a la posició número 11 dins dels països integrants de l’OCDE, per sobre de la mitjana. A això se suma o el liderat en telèfons intel·ligents. Davant aquesta realitat, Telefónica està adequant la xarxa mòbil al creixement de l’ús dels smartphones, tablets i mòdems 3G, ampliant el 3G en cobertura i en ample de banda, afegint més portadores a llocs massificats (ciutats, esdeveniments o costes) i evolucionant els accessos de les estacions base a fibra, passant d’enllaços de l’ordre de Mbps a Gbps. L’LTE a Europa s’està desplegant gràcies al refarming de l’espectre realitzat i l’alliberament de la banda de 800 MHz A Espanya no es preveu realitzar aquest refarming fins al 2015. Com les bandes que a Europa s’estan desplegant per a l’LTE són 800, 1800, 2600, a Espanya s’estan realitzant els desenvolupaments necessaris per començar el desplegament en aquestes bandes. Això obliga a canviar les arquitectures de xarxes actuals (una xarxa per a cada servei ) i passar a una arquitectura robusta i única per a tots els serveis i accessos i escalable, que sigui capaç d’absorbir la demanda.
L’empresa és una de les principals beneficiàries de la banda ampla, segons Narcís Coll, de BT Global Services. “L’empresa demana cada vegada més banda ampla i és més exigent en aquest sentit”. Per a Xavier Martín, d’Ilimit, la banda ampla és essencial per al desenvolupament de projectes cloud, siguin públics o privats. “És necessària una aposta encara més gran de l’administració pública pel núvol”, considera Martín. Els serveis d’escriptoris virtuals també s’articulen en clau cloud, tal com van postular Cloudgroup, eyeOS i Proceedit. Des Endovao, Santi Bassa i David Perálvarez van remarcar que una start up ha de funcionar de forma diferent que una empresa convencional. Emilio Castellote, de Panda Security i en videoconferència, va posar èmfasi en el factor seguretat, també en cloud. Per a Ramon Roca, de guifi.net, el futur són xarxes telecomunicatives obertes, lliures i neutres. A parer de Xavier Casajoana, de VozTelecom, la tendència de la informàtica i les comunicacions de les pime és a estar en el núvol. “Tot serà cloud, i ens haurem d’acostumar a això”. Des Colt Technology Services, Sergio Martínez va apostar per les solucions integrades.
“Les xarxes de cable històric continuen essent un valor segur en el panorama de la banda ampla a Catalunya i Espanya”, va considerar Joan Francesc Fondevila, director del CECABLE, a la taula rodona sobre el cable tradicional. Casos com els de Catalunya, on a Riba-roja d’Ebre es va assolir el break even en dos anys en una xarxa de fibra òptica impulsada per l’administració pública, o els de Viladecans (xarxa neutra també pública) o l’Ametlla de Mar (xarxa privada), i altres projectes en potència, “demostren la voluntat d’actualització de la xarxa en aquests municipis i la fidelitat dels abonats, que poden accedir al quadruple play o al quintuple play gràcies a que disposen d’empreses amb vocació de servei als ciutadans i les empreses locals “, segons Fondevila. Per a Xavier Edo, d’Alpha Enginyeria de Telecomunicacions i d’Acotec, els esforços de les xarxes de cable històric són lloables, “i la modernització tecnològica s’està incrementant”. Els representants dels ajuntaments de Mequinensa i L’Ametlla de Mar van subratllar les possibilitats de les xarxes de banda ampla en municipis no molt grans.
Xarxa Oberta de Catalunya (XOC), adjudicatari del contracte de col·laboració entre el sector públic i privat de la Generalitat de Catalunya, està construint i desplegant una xarxa de gran ample de banda en fibra òptica que connecta les seus actuals i futures de totes les institucions que conformen la Generalitat de Catalunya i un punt de presència municipal. Segons Jordi Soler, gerent de XOC, l’explotació, el manteniment i la gestió d’aquesta xarxa es duu a terme mitjançant “la prestació de serveis d’autoprestació de connectivitat a nivell de transport òptic i nivell de capa 2 Ethernet”. També es presta una oferta de serveis de connectivitat per oferir serveis interadministratius a tots els punts de presència municipals, i s’aprofita l’excedent de capacitat de la xarxa per a prestar serveis de connectivitat en el mercat majorista, en els termes que determini la Direcció General de Competència de la Comissió Europea. Al maig de 2013 XOC arriba 235 seus de la Generalitat connectades i 282 municipis gràcies als 1560 km. de fibra de què disposa.
Unit4 va posar èmfasi en la nova relació CEU-CIO. Mentre els CEO parlen de diversificació, mercats emergents, comunicació amb el client i sostenibilitat, “els CIOs no poden seguir parlant d’infraestructura TIC, cloud computing, ERP i CRM”, considera Joan Marc Llesuy. En aquesta conjuntura, els CIOs han d’interpretar a la perfecció les noves prioritats del CEO, reorganitzar la seva estructura i estratègia al seu voltant i renovar el paper de les TIC en l’organització per romandre rellevants. Sobre cloud, depèn de tres paràmetres: nombre d’usuaris autoritzats per l’accés a les aplicacions, nivell de servei SLA (Service Level Agreement) segons múltiples opcions de servei i nivell de compromís (temps de permanència).
Els operadors de telecomunicació són els primers beneficiaris de les eines de mesura de senyals digitals, en opinió de Robert Pous, de Promax, ja que així el client rep una millor senyal. L’evolució dels sistemes de cablejat estructurat reflecteix que el sector telecomunicatiu és dels més dinàmics avui en dia, segons Manuel Pujol, de Datwyler Cabling Solutions. Abacanto va remarcar la importància de controlar l’MDI (Media Delivery Index), calculat mitjançant l’índex de distribució de la Mitja (Àudio, vídeo i dades), relació entre el factor de retard (mil·lisegons requerits per drenar el buffer virtual de memòria intermèdia en un determinat node de xarxa i en un moment específic) i el MLR (Media Loss Rate, relació de pèrdua de vídeo i àudio o nombre de paquets perduts durant un cert interval de temps). L’MLT (Media Lost Total) és el total de pèrdues de dades (Mitjana = Vídeo, Àudio i Dades). Els mesuradors de camp, analitzador d’espectre, constel·lació o eco, el merograma i el espectograma ajuden a controlar la qualitat del senyal.
Argus Test Ibèrica va presentar la seva línia de productes Argus, fabricats a Alemanya per la seva matriu Intec GmbH. Es tracta d’una gamma d’instruments de mesura per a xarxes d’accés sobre fil de coure, utilitzats per companyies operadores i instal·ladores de telecomunicació a tot el món per verificar el funcionament de les línies d’accés a banda ampla, fonamentalment DSL, però cobrint també altres tecnologies anteriors com XDSI o XTB, i oferint funcions addicionals de mesura elèctrica sobre fil de coure. Argus va fer un recorregut per l’evolució històrica de les xarxes de banda ampla sobre fil de coure, descrivint i mostrant els productes del seu catàleg adaptats a les necessitats de comprovació en cadascuna de les tecnologies d’accés. Des de la proposta inicial d’ADSL fins als més recents desenvolupaments sobre VDSL2, com vectoring o bonding, que permeten oferir velocitats superiors als 100 Mbps i més enllà, així com altres propostes de futur (com G.fast) que contemplen poder arribar fins a 500 Mbps sobre fil de coure, “Argus ha anat adaptant els seus equips als nous estàndards, i ja estan llestos els seus equips per suportar les noves tecnologies conegudes com d’acceleració DSL”, segons Gonzalo Sánchez.
En l’entorn actual de la banda ampla, altament competitiu i sotmès a una gran pressió per oferir velocitats d’accés cada vegada més grans, els proveïdors de servei han de fer grans inversions per adaptar les seves xarxes d’accés a les noves demandes. En aquesta situació, i encara que l’aposta de futur majoritàriament triada sembla ser la tecnologia GPON per a l’accés a través de fibra òptica, gràcies als nous i futurs desenvolupaments en DSL encara és possible aprofitar la planta de cablejat existent i adaptar-la a les noves necessitats, podent obtenir velocitats d’accés sobre fil de coure comparables a les que ofereix la tecnologia GPON sobre fibra òptica. Safenet va posar èmfasi en els costos de seguretat (TCO): la investigació forense, notificar-ho als usuaris, remeis a prendre, call-center especial, beneficis perduts (cost d’oportunitat). Per a Alfonso Martínez, les regles per prevenir la bretxa de dades són xifrar, definir polítiques d’accés a les dades, controlar les claus de xifrat, autenticar als usuaris i educar els empleats.
La taula rodona institucional sobre la banda ampla va reflectir que és el principal eix estratègic en les polítiques públiques catalana. “La idea de disposar d’accés de banda ampla ultra ràpida amb FTTH comença a estendre’s entre una població cada vegada més sensibilitzada, i a Catalunya ha estat un objectiu que poc a poc es va apropant gràcies a diverses solucions i impulsors”, afirma Fondevila. Per Carles Salvadó, de la Generalitat de Catalunya, els esforços d’aquesta administració pública han estat enormes per posicionar l’economia del país, i “hi ha hagut una aposta clara malgrat els canvis de govern”. Aquesta aposta va ser posada en dubte per Jordi Soler, de XOC, que va afegir que només una vintena de municipis catalans és rendible. Des de Feceminte, Román Lantarón va subratllar la necessitat de controlar la qualitat de les instal·lacions i lluitar contra l’intrusisme. Mauro Soto, de Localret, va posar èmfasi en la necessitat de xarxes obertes i de coordinació amb les iniciatives municipals. David Ferré, del COETTC (Col·legi Oficial d’Enginyers Tècnics de Telecomunicació de Catalunya), va proposar generalitzar el desplegament de fibra amb el mètode de microrases, i Àlex Ramoneda, del Col·legi/Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació, va lloar els models de Suècia o Austràlia.
Anxanet va exposar les bondats del seu concepte de fibra òptica virtual, amb capacitats similars a la fibra òptica i latències mínimes, cabal simètric a mida (gairebé sense límit), garantia de servei, costos moderats, enllaç a xarxa compartit entre polígons, estacions d’emissió d’àmplia cobertura, mínima instal·lació a casa del client, una xarxa sense fils professional, d’altes prestacions, i orientada a empreses. Segons David Andreu, “la capil·laritat de la fibra òptica virtual i la seva immediata implantació afavoreix la penetració de la banda ampla i desperta la seva demanda”.
La imparable evolució de la televisió no lineal va quedar de manifest en la presentació de Lluís Borrell, d’Analysys Mason. Amb tot, “és recomanable una mitjana de velocitat més elevada”. Només països com Suècia, Holanda i Suïssa semblen ben preparats per al repte. Tant en usuaris únics, com en descàrregues de vídeo, com en minuts de televisió consumits, com a ingressos per televisió en línia, les xifres en general van a l’alça de forma significativa. En aquest camí, l’estàndard HbbTV (batejat a Espanya TDT híbrida) és prometedor, segons Xavier Redon, d’Abertis Telecom. En aquesta línia, Xavier Porras, de Banc Sabadell, va remarcar que continguts com els de banca virtual poden beneficiar-se del nou ecosistema digital.
En l’esdeveniment català de la banda ampla van participar i col·laborar institucions com la Generalitat de Catalunya, Universitat Abat Oliba CEU, UAB, Cercle Fiber, Club de Marketing Barcelona, Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona (CETIB), Col·legi d’Enginyers de Telecomunicació de Catalunya (CETC), Col·legi Oficial d’Enginyers Tècnics de Telecomunicació de Catalunya (COETTC), Col·legi Oficial d’Enginyeria en Informàtica de Catalunya (COEIC), Comissió del Mercat de les Telecomunicacions (CMT), Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB, Federació Catalana d’Empresaris Instal·ladors de Telecomunicacions (Feceminte), Federación de Instaladores de Telecomunicaciones (Fenitel), Barcelona Digital Centre Tecnològic, Talència, TIC.CAT, Red.es, Localret, AOTEC (Asociación Nacional de Operadores de Telecomunicaciones y Servicios de Internet), AEDOC (Asociación Española de Documentación Digital), AETIC (Asociación Empresas de Tecnologías de la Información y Comunicaciones de España), ANEI (Asociación Nacional de Empresas de Internet), APD (Asociación para el Progreso de la Dirección), Asimelec (Asociación Multisectorial de Empresas Españolas de Electrónica y Comunicaciones), Asociación Catalana de Tecnología (ACTec), Asociación de Técnicos de Informática (ATI), Astel (Asociación de Empresas Operadoras y de Servicios de Telecomunicaciones), Redtel (Asociación Española de Operadores de Telecomunicaciones), CTecno, Parc Tecnològic del Vallès (PTV), CENATIC (Centro Nacional de Referencia de Aplicación de las Tecnologías de la Información y la Comunicación TIC), Ilimit, International Association of Technology, Education and Development (IATED), Fundación para el Desarrollo Infotecnológico de Empresas y Sociedad (Fundetec), Plataforma FOTÓNICA21 o Societat Catalana de Tecnologia.
