Èxit total de les XXI Jornades del Cable i la Banda Ampla a Catalunya
L’elevat avanç en la instal·lació de fibra òptica i l’assumpció, per part d’empreses i particulars, de la necessitat d’aquest gran cabal de banda ampla són els aspectes més destacats de les XXI Jornades del Cable i la Banda Ampla a Catalunya, que es van dur a terme del 3 al 5 de maig al 22@ de Barcelona (Auditori del Campus del Poblenou de la Universitat Pompeu Fabra) amb gran èxit de participació i de continguts.
“La banda ampla avança a Catalunya i a Espanya a un ritme impensable anys enrere, per sobre de la resta de països europeus, el que aporta avantatges a llarg termini per a tota la societat”, sintetitza Joan Francesc Fondevila, director del Centre d’Estudis sobre el cable (CECABLE), entitat organitzadora de l’esdeveniment, juntament amb el Departament de Comunicació i l’Observatori de la Comunicació Científica de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i Acotec (Associació Catalana d’Operadors de Telecomunicacions per Cable).
Les diverses empreses i entitats van analitzar els factors estratègics de les telecomunicacions, com l’evolució tecnològica, el comportament del consumidor, la necessitat de connectivitat constant i garantida o la competència en el marc internacional. A “La banda ampla a Catalunya i Espanya”, Joan Oliver (Wifidom) va subratllar el paper del wireless com universalitzador d’accés a la banda ampla, sobretot en zones rurals. Per a Ester Fernández (Hispasat), el satèl·lit evita la saturació a les xarxes terrestres.
D’acord amb la virtualització (David Noguer, de Juniper Networks) i les tendències en el mercat telecomunicatiu (Joan Morlanes, d’Accenture, per a qui el client prioritza l’”experiència tangible”), es va posar de manifest la qualitat i el satisfactori ritme d’implantació del desplegament de l’FTTH a Catalunya i Espanya. Esteve Bosch (Telefónica) va remarcar l’elevada banda ampla disponible, taxable en termes de Gbps. L’estructura GPON aporta “valors afegits”, segons Octavio Benedí (Telnet). Josuè Sallent (Barkeno) va remarcar la necessitat de banda ampla en polígons industrials de zones com Sant Vicenç dels Horts, Palamós o Santa Perpètua de Mogoda: “la gent dóna per feta la connectivitat i vol serveis”, va afirmar.
El model de Xarxa Oberta de Catalunya (XOC), amb cinc anys de trajectòria com a operador neutre a Catalunya, resumeix la idea d’optimitzar les xarxes ja desplegades, en opinió de Joan Cervera. Els plans de l’operador se centren a desplegar xarxa al Solsonès i Bages, Vall d’Aran, Cerdanya i Ripollès, Osona Nord, la Selva i Priorat, amb l’objectiu de “millorar l’economia local”.
En el bloc “Serveis i continguts a les xarxes de banda ampla”, la taula rodona “L’evolució tecnològica del cable històric català i espanyol” va reflectir la salut de la plètora de petits operadors. “Les empreses de comunicació i telecomunicacions de proximitat s’estan adaptant a l’evolució tecnològica, i la majoria estan apostant pel FTTH GPON”, va exposar Fondevila (CECABLE i universitats). Per a Xavier Edo (Alpha Enginyeria de Telecomunicacions i Acotec), el principal valor afegit del cable tradicional és la ràpida resposta a l’usuari final. Des d’Aire Networks (Pau Gil) es va remarcar la necessitat de tots els serveis unificats, i es va subratllar “el pes rellevant del mercat català”. Els representants de diversos operadors (Enric Grosche, de Xeic, i Ramon Uixé, de La Cala de Fibra) van manifestar la satisfacció per la conservació de la clientela tot i la creixent competència. Manel Berencia (Bitnap) va remarcar el factor clau que suposen els centres de dades per als operadors.
Francisco Amante (Anvimur) va subratllar l’impacte de la IPTV en televisió i cable tradicional i va exposar el rendiment del middleware “més utilitzat a Espanya pels operadors de fibra òptica, Internet i sense fils”.
A “Evolució de tipologia i d’instal·lació de cable per a banda ampla”, es va observar el pes del fenomen cloud of clouds per a les empreses, en termes de Narcís Coll (BT Global Services). El sector és molt dinàmic, com es va reflectir en les mesures en les noves xarxes d’accés, segons Robert Pous (Promax) i Technetix (Diego Royo i Raquel Millo). Des d’Elecnor (Joaquín García) es van explicar situacions del dia a dia en el desplegament de xarxes de telecomunicació per cable, més complex del que pot semblar.
La innovació governa els sistemes de cablejat estructurat, segons Manuel Pujol (Datwyler Cabling Solutions), i de xarxes intel·ligents, segons Jorge Lago i José Luis Soria (Cablerunner Ibèrica). Els operadors requereixen solucions per al monitoratge i supervisió 7×24 en xarxes de fibra òptica, van manifestar Raül Galbany (Optral) i Jordi Lozano (W-onesys). Joaquín Vázquez (Duraline) va exposar els avantatges de la instal·lació de microductes Francisco López (Fibercom) va il·lustrar una innovadora fórmula de desplegament d’infraestructura PON per ra FTTH en entorns rurals que “permet estalvi a llarg termini”.
A “Nous horitzons per al sector de la informàtica”, WatchGuard (Diego Solis) i Panda Security (Susana García) van reflectir la necessitat de prevenir en termes de seguretat empresarial. Sharing Academy (Jordi Llonch) va exposar estratègies per crear una app.
La taula rodona “¿Com es tradueix en progrés social l’expansió de les xarxes de banda ampla?”, a “Impactes diversos de les xarxes de banda ampla”, va demostrar que “una societat ben dotada d’infraestructura telecomunicativa és una societat que progressa a un ritme superior a la resta”, en termes de Fondevila (CECABLE i universitats), per a qui “la inversió en recerca sobre programes socials ha d’implicar un monitoratge de resultats”. Ricard Faura (Generalitat de Catalunya) va posar de manifest “la necessitat d’evitar gaps” tenint en compte que l’expansió de les xarxes ha de seguir les necessitats, “i no a l’inrevés”. Per Román Lantarón (Feceminte), el paper de l’instal·lador és crucial per fer arribar la banda ampla a tots els entorns, inclosos els 115 milions d’europeus que pateixen alguna discapacitat. Ramon Vives (Bitnap) va incidir en el factor d’empleabilitat de col·lectius amb difícil accés a llocs de treball. Alfred Causi (Telecos.cat) va posar èmfasi en el fet que “hem de ser conscients de l’impacte social de la infraestructura que despleguem i mantenim”. Daniel Ollé (CNMC) va remarcar l’interès del regulador per l’expansió de la xarxa en un entorn “multioperador”, mentre que Joan Cervera (XOC) va lloar l’esperit solidari de la xarxa “en clau social”.
En el paquet de serveis telecomunicativos destaca al paper de l’audiovisual. Eudald Domènech (Agile OTT) va exposar la necessitat d’una plataforma de TV de marca comuna perquè el sector completi un quadruple play competitiu, en plena exigència de convergència TV + Internet, sintetitzada en l’HbbTV, segons Andrés Román (Sony). Els operadors de cable necessiten continguts televisius de qualitat, segons Román Cortizo (Televisa). Igualment, més enllà de l’usuari domèstic, els operadors de telecomunicació han de donar suport al teixit empresarial, segons David Andreu (Anxanet). La fibra òptica està reforçant el quintuple play, el que impulsa la nova convergència en les comunicacions d’empresa: fix-mòbil-apps, segons Xavier Casajoana (VozTelecom), per a qui “el rellevant és l’individu, més enllà del terminal que utilitzi per ser localitzat “.
Les principals xarxes socials (Twitter, Facebook, LinkedIn, Google+, Instagram, Pinterest), amb gran activitat (més de 55.000 reaccions positives; un èxit sense precedents), van permetre seguir l’esdeveniment, que va comptar amb nombrosos estands, molt concorreguts (Anvimur, Microzanjas, Telnet, VozTelecom, Artsys, Optral, Aire Networks, Televisa, Fibercom, Duraline i Bitnap) i amb gran networking. Les empreses participants van qualificar d'”èxit rotund” l’esdeveniment: “un gran èxit, amb el mèrit afegit de la zona expositiva”.
En l’esdeveniment van participar i van col·laborar la Generalitat de Catalunya, Cercle Fiber, Club de Màrqueting Barcelona, Col·legi d’Enginyers Graduats i Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona (CETIB), Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació (Telecos. cat), Col·legi Oficial d’Enginyers Tècnics de Telecomunicació de Catalunya (COETTC), Col·legi d’Enginyeries Tècniques i Grau en Enginyeria Informàtica de Catalunya (COETIC), Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), Federació Catalana d’Empresaris Instal·ladors de Telecomunicacions (Feceminte), Federació Coordinadora de Telecomunicacions (FECOTEL), Federació d’Instal·ladors de Telecomunicacions (Fenitel), Barcelona Digital Centre Tecnològic, TIC.CAT, Red.es, Localret, Associació Nacional d’Operadors de Telecomunicacions i Serveis d’Internet (AOTEC), Associació Espanyola de Documentació Digital (AEDOC), Associació Nacional d’Empreses d’Internet (ANEI), Associació per al Progrés de la Direcció (APD), Associació Multisectorial d’Empreses Espanyoles d’Electrònica i Comunicacions (Asimelec), Associació Catalana de Tecnologia (ACTec), Associació de Tècnics d’Informàtica (ATI), Associació d’Empreses Operadores i de Serveis de Telecomunicacions (Astel), CTecno, Parc Tecnològic del Vallès (PTV), Centre Nacional de Referència d’Aplicació de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació TIC (CENATIC), Ilimit, International Association of Technology, Education and Development (IATED), Fundació per al Desenvolupament Infotecnològic d’Empreses i Societat (Fundetec), Plataforma FOTÓNICA21 o Societat Catalana de Tecnologia. Igualment l’esdeveniment, interuniversitari, va comptar amb el suport de l’Escola Universitària Mediterrani de la Universitat de Girona, la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals de la Universitat Ramon Llull, la Universitat de Barcelona, la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat Oberta de Catalunya i la Universidad Camilo José Cela.
