Gran èxit de les XXIV Jornades del Cable i la Banda Ampla a Catalunya
“La interactivitat de l’HbbTV, especialment en aplicacions publicitàries, i la realitat augmentada i virtual són exemples de comunicació que requeriran un flux garantit de banda ampla”, afirma el Dr. Joan Francesc Fondevila Gascón, director del Centre d’Estudis sobre el Cable (CECABLE) i professor de la Universitat Ramon Llull (URL), com a conclusió de les XXIV Jornades del Cable i la Banda Ampla a Catalunya, que es van dur a terme el 9 i 10 d’abril de 2019 amb gran èxit de públic i continguts a l’Auditori Blanquerna de Barcelona organitzades per CECABLE, Blanquerna-URL, Associació Catalana d’Operadors de Telecomunicacions per Cable (Acotec) i Col·legi Oficial d’Enginyers Tècnics de Telecomunicació de Catalunya (COETTC).
“S’observa una accentuació en la necessitat de banda ampla garantida a mesura que els serveis oferts al consumidor són més personalitzats i sincrònics”, explica Fondevila. “En el cas del HbbTV, la Addressable TV suposa anuncis customitzats en funció de llars i usuaris, el que exigeix un cabal constant i sense interrupcions sobretot si el client interactua amb la marca”, exposa el director del CECABLE. “En realitat augmentada i virtual, si es pretén generalitzar una experiència en línia també és necessària la banda ampla garantida”, matisa Fondevila.
Les Jornades van estudiar indicadors estratègics de les telecomunicacions, com els fonaments en l’evolució de la tecnologia de banda ampla, la relació entre continguts i receptor i els nous estàndards del mercat. Joan Oliver (Wifidom) va reflectir els avantatges de les solucions wireless especialment per a zones rurals. Dídac Querol (Telefónica) va remarcar que la d’Espanya “és la xarxa de fibra òptica més extensa d’Europa”, i va posa èmfasi en el desig de l’operador de cobrir tot el territori amb fibra òptica fins a la llar (FTTH) el 2024. Narcís Coll (BT) va remarcar que el balanceig entre computació i emmagatzematge fluctua entre l’edge (el mètode més proper), el fog i el cloud (el més llunyà). David Andreu (Anxanet) va subratllar el pes de la banda ampla i “l’oportunitat de la fibra virtual” en zones industrials i turístiques, mentre que Ramon Roca (Guifi.net) va matisar que arribar a zones rurals amb fibra “no és tan car com sembla”. Ignacio Rojo (Phicus) va ressenyar els avantatges d’un programari específic de monitoratge per a operadors, Eduardo Meilán (RegionTel) la necessitat de projectes end to end i Anselmo Trejo (D-Link) el creixement de les xarxes 10 Gigabit Ethernet.
L’HbbTV permetrà que la publicitat sigui “més dirigible, interactiva i variada”, segons Guillem Lahuerta (Sony). Xavi Redón (Cellnex) va explicar que els reptes de LovesTV se centren en millorar les funcionalitats de la plataforma, disposar de més models de televisió compatibles i crear nous entorns interactius fora de la televisió lineal en LovesTV. La taula rodona va posar de manifest la força del HbbTV. En aquest sentit, cal distingir entre programatic TV i addressable TV, ja que la programatic TV se centra en l’automatització dels processos entre anunciants, agències de mitjans i suports, i l’addressable TV distribueix en temps real, “el que aguditza la necessitat d’un flux garantit de dades”, postil·la Fondevila, per a qui “els axiomes de la Societat de la Banda Ampla, la universalització i la garantia del servei, s’apliquen idòniament en HbbTV, oportunitat d’interactivitat en clau de proximitat, sobretot per als operadors de cable tradicional”. Josep Rom (IntadTV) remarca les noves possibilitats de la televisió connectada “per mantenir el vincle entre publicitat i televisió”, i Xavier Edo (Acotec) afirma que “la televisió lineal s’utilitza cada vegada menys i creixen les plataformes alternatives”.
Xavier Martín (CEBF, Connecting Europe Broadband Fund) va exposar la necessitat de fons per a l’expansió de la banda ampla. El fons promogut per la Comissió Europea per donar suport a emprenedors digitals en el desenvolupament de xarxes de banda ultra-ampla disposa de 420 milions d’euros per a inversió en el desenvolupament de noves xarxes neutres. Aquest fons és un dels instruments creats a l’empara del “Pla Juncker” per al desenvolupament de l’estratègia europea de promoció de la Gigabit Society a través de la construcció de xarxes de fibra que arribin a tots els racons d’Europa. “Són tan rellevants els grans operadors nacionals i regionals com els més de 700 operadors locals que operen actualment a Espanya”, segons Martín. Tot i la gran penetració de xarxes de fibra a Espanya, encara hi ha més de quatre milions de llars sense cobrir (àrees geogràfiques desafiadores per la seva orografia, dispersió geogràfica o renda disponible).
La taula rodona va reflectir l’evolució en la competència a Catalunya i Espanya en banda ampla, encara que aquesta és millorable. Fondevila va destacar que “en funció de les zones geogràfiques la competència varia, encara que per diferenciar-se entre ells i evitar l’efecte commodity els operadors poden jugar la carta del servei garantit”. Carles Salvadó (Generalitat de Catalunya) va indicar que “el 78% de catalans poden accedir a Internet almenys a 30 Mbps, però 1,7 milions de catalans no arriben a aquesta velocitat mínima”. Guillermo Canal (Feceminte) va subratllar que “molts instal·ladors estan actuant com a operadors”. Carles Sabaté (Telecos.cat) va considerar que “la competència actual no és la més adequada”. Virginia Rodríguez (CNMC) va admetre que “la competència no és perfecta, perquè aleshores no existiria el regulador, tot i que el mercat és molt dinàmic”. Carles Viladecans (Xarxa Oberta de Catalunya) va remarcar que nombrosos operadors estan connectats a la seva xarxa neutra, cosa que “obre la via a més competència”.
L’esdeveniment forma part del projecte “Noves Formes de Publicitat Interactiva a la Televisió, Internet i els Mitjans Digitals. Aplicacions Reals en HbbTV “(URL, Cellnex, CECABLE i IntadTV), finançat pel Ministeri d’Economia, Indústria i Competitivitat. A més de la URL, van col·laborar a les Jornades la Universitat Pompeu Fabra (UPF), l’Escola Universitària Mediterrani de la Universitat de Girona, la Universitat de Barcelona, la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat Oberta de Catalunya, la Universitat Camilo José Cela, EAE Business School, Centre Universitari Cesine, l’Euncet i la Universitat Politècnica de Catalunya.
A més de les universitats i Acotec, en l’esdeveniment participen i col·laboren la Generalitat de Catalunya, Club de Màrqueting Barcelona, Col·legi d’Enginyers Graduats i Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona (CETIB), Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació (Telecos.cat), Col·legi d’Enginyeries Tècniques i Grau en Enginyeria Informàtica de Catalunya (COETIC), GrausTIC, Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), Federació Catalana d’Empresaris Instal·ladors de Telecomunicacions (Feceminte), Federació Coordinadora de Telecomunicacions (FECOTEL), Federació Nacional d’Empresaris d’Instal·lacions d’Espanya (Fenie), Federació Nacional d’Instal·ladors i Integradors de Telecomunicacions (FENITEL), Barcelona Digital Centre Tecnològic, TIC.CAT, Red.es, Localret, Associació Nacional d’Operadors de Telecomunicacions i Serveis d’Internet (AOTEC), Associació Nacional d’Empreses d’Internet (ANEI), Associació per al Progrés de la Direcció (APD), Associació Catalana de Tecnologia (ACTec), Associació de Tècnics d’Informàtica (ATI), Associació d’Empreses Operadores i de Serveis de Telecomunicacions (Astel), CTecno, Parc Tecnològic del Vallès (PTV), Centre Nacional de Referència d’Aplicació de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació TIC (CENATIC), Ilimit, e-deon, Dopuo, International Association of Technology, Education and Development (IATED), Plataforma FOTÓNICA21 o Societat Catalana de Tecnologia.
